Ada Colau proposa convertir 25 mercats municipals en mercats verds per fomentar el producte de proximitat i ecològic

Milan Urban Food Policy Pact

Colau ha signat el “Milan Urban Food Policy Pact”, que aplega 110 ciutats en una plataforma activa de bones pràctiques i assessorament en projectes alimentaris per fer de les ciutats espais de comerç just, que garanteixin el dret a l’alimentació i promoguin el consum responsable i la sostenibilitat d’activitats relacionades, com la pesca, la ramaderia, l’agricultura i el comerç alimentari

Colau ha destacat “la necessitat d’unir forces per poder revocar el Tractat Transatlàntic de Comerç i la Inversió (TTIP) que constitueix una de les principals amenaces a la sobirania municipal i als drets dels consumidors”

L’alcaldessa, Ada Colau, ha anunciat avui a Milà que Barcelona es proposa convertir 25 mercats municipals en mercats verds, per fomentar els productes ecològics i de proximitat, com un pas en l’estratègia de l’Ajuntament de Barcelona “d’impulsar polítiques de sobirania alimentària, que garanteixin el dret a l’alimentació i integrin les polítiques de salut, sostenibilitat, comerç o benestar social”.

Colau ha participat a Milà a la signatura del Pacte de Polítiques Alimentàries, una cimera internacional on 110 ciutats d’arreu del món s’han compromès a defensar una alimentació saludable i responsable i a reforçar el rol dels ajuntaments i les administracions regionals en el desenvolupament sostenible del sistema alimentari.

Per Colau “és vital avançar cap a una alimentació més justa i saludable, en un marc de justícia global i poder incidir, desde les ciutats, en l’agenda global”. En aquest sentit, ha destacat “la necessitat d’unir forces per poder revocar el Tractat Transatlàntic de Comerç i la Inversió (TTIP), que constitueix una de les principals amenaces a la sobirania municipal i als drets dels consumidors”, i que Barcelona ja ha rebutjat recentment amb una declaració del Plenari Municipal.

En la seva intervenció, l’alcaldessa ha destacat la importància i “l’exemple de bones pràctiques” que representa la xarxa de mercats municipals de Barcelona. “Disposem de 39 centres distribuïts per tota la ciutat que són la principal font d’abastament de producte fresc i local, reben 60 milions de visites l’any i han esdevingut clars centres econòmics, amb ocupació de qualitat, i generadors de cohesio social i territorial de la ciutat”, ha assegurat Colau.

Per Colau “el nou repte és que en els propers tres anys i mig un mínim de 25 mercats es converteixin en centres d’oferta de productes de proximitat i ecològics, identifiquin aquesta oferta, promoguin el seu consum entre els ciutadans i contribueixin, de retruc, a fer de Barcelona una ciutat saludable i sostenible”.

Colau ha explicat que es començarà pel mercat de la Llibertat, on s’implantarà una prova pilot al mes de novembre amb els paradistes i es reforçarà la disponibilitat i els canals de distribució d’aquests productes, s’identificaran per facilitar la compra entre la ciutadania.

Colau, acompanyada pel Comissionat de Comerç, Consum i Mercats, Miquel Ortega, ha intervingut a la sessió principal, sobre “Solucions locals davant de qüestions globals”, juntament amb els alcaldes de Dakar, Khalifa Sall; Moscou, Sergey Sobyanin; Colombo, Ahamed Jamaldeen Mohamed Muzammil; i Belo Horizonte, Marcio Lerda.

Finalitzada la sessió, l’alcaldessa ha signat, conjuntament amb representants d’un total de 110 ciutats de tot el món, el Pacte de Polítiques Alimentàries, un acord per generar una plataforma activa de ciutats a nivell internacional que comparteixin bones pràctiques i assessorament en projectes alimentaris en la línia de fer de les ciutats espais de comerç just, on no hi hagi persones que passin fam, i per promoure el consum responsable i la sostenibilitat d’activitats relacionades, com la pesca, la ramaderia, l’agricultura i el comerç alimentari.

Barcelona aposta per una política alimentària integral
L’Ajuntament de Barcelona aposta per una perspectiva integral de l’alimentació a la ciutat, que involucri entre altres les polítiques de salut, sostenibilitat, comerç i/o benestar social, i ja treballa per desenvolupar iniciatives en aquesta línia. Coherents amb aquest objectiu, i més enllà de la tasca social, educativa, econòmica i de salut que juguen els mercats municipals, l’Ajuntament ja està elaborant el Pla de Consum Responsable 2016-2020. També es contempla reforçar les polítiques educatives vinculades a fomentar hàbits alimentaris saludables i es prendran mesures per evitar el malbaratament d’aliments.

A més, preveu encetar una línia de suport a les entitats socials de consum responsable i aplicar criteris de sostenibilitat en la contractació municipal dels serveis d’alimentació, incorporant-ne criteris socials i ambientals.

Com a mesures per fer front als riscos de pobresa infantil i evitar situacions de carència alimentària, aquest Govern també va dotar a l’inici de mandat amb un màxim de 4 milions d’euros el fons extraordinari d’infància, per donar resposta a totes les sol·licituds aquest 2015, i ha ampliat sense límit pressupostari de les beques de suport a activitats d’estiu – de les quals el 83% compta amb servei de menjador-. A més, s’ha ampliat en 2’8 milions d’euros el pressupost per al curs 2015-16 de beques menjador, i es treballa per revisar-ne els barems d’accés i per enfortir la Targeta Barcelona Solidària, com a instrument de garantia de cobertura de l’alimentació bàsica per a famílies en situació de vulnerabilitat.